Sr. Ministre Gabilondo: ¿Per què no dialoga amb els seus col·legues?

5 Jun

El dijous 28 de Maig va entrar a registre al Ministeri d’Educació una carta dirigida al Sr. Ministre Ángel Gabilondo tot demanant per part de milers de professors/es, investigadors/es i de personal d’Administracio i Serveis de les diferents Universitats de l’Estat Espanyol representats en una plataforma unitària, una reunió amb ell per abordar els problemes de les noves titulacions i les reivindicacions de molta part del moviment universitari amb relació a com s’està aplicant el Pla Bolonya i a la defensa d’una Universitat veritablement pública.

A la carta, es va afegir un dossier de més de 500 pàgines on es compilaven els diferents manifestos i declaracions de cada facultat i universitats representades.

La negativa no va trigar, ja que el dimarts 2 de juny, el ministre contestava que per problemes d’agenda no podia rebre aquesta petició i derivava la demanda a un altre departament.

La petició és urgent, és política, no tècnica; doncs cal assegurar, en l’actual context de greu crisi estructural, la supervivència d’un dels motors de la vida econòmica, cultural, científica i tecnològica més importants del país. Les demandes silenciades defensen un ensenyament superior per a una Europa més social, amb més participació real de la comunitat universitària, amb més recursos i amb més qualitat i per tant representa moltes veus i realitats que mereixen ser ateses en una societat democràtica, plural i participativa.

L’agenda de diàleg refusada pel nostre ministre, també professor universitari, després de mesos d’estudi, debat i elaboració de documents amb anàlisis rigoroses, planteja els perills d’una creixent mercantilització i gestió privatitzadora de la Universitat Pública espanyola. Avisa de l’augment de control i burocratització que ofega la llibertat de càtedra i la llibertat d’aprenentatge, de l’amenaça de la precarització i destrucció de l’estabilitat laboral del professorat, de les dificultats per a la homologació de titols desitjada amb la resta de països, de la manca de mesures per conciliar vida laboral i familiar. Alerta de la preocupant venda del coneixement i submissió de la recerca amb criteris empresarials i no amb criteris independents i científics, de la manca de lideratge de la institució universitària per negociar amb els diferents interlocutors econòmics i de l’incompliment per part del govern espanyol dels acords signats en les declaracions europees perquè la reforma del nou espai d’educació superior al nostre país es faci amb pressupostos adequats i no a cost zero.

Per altra banda, el Sr. Ministre omple les seves declaracions amb promeses i discursos de “voluntat de diàleg” tal com es va presentar a la Comissió d’Educació del Congrés; “d’escoltar a tothom i veure els motius d’insatisfacció i satisfacció” com va declarar a la Cadena Ser després de la seva presa de posessió; i “d’iniciar debats” per fer un “Pacte social i polític per a l’educació”.

No sé amb qui farà aquest gran pacte per la Universitat, doncs no s’ha escoltat ni atés fins ara globalment als estudiants excepte el pegat de més beques, -que per cert, no resol els problemes fonamentals de la Universitat-, i ara tampoc al professorat, ni als treballadors universitaris, després de mesos de protestes. Altres ministres sí estan rebent personalment a diferents col.lectius i escoltant les seves demandes. ¿Per què aleshores el Sr. Gabilondo no ens rep?

El seu diàleg aleshores serà un monòleg solitari? O bé establirà contactes amb agents externs a la Universitat que decidiran per nosaltres? Als actors principals d’aquest drama ens expulsaran del nostre escenari, sense veu, sense guió i les decisions es prendran al marge dels veritables subjectes de l’educació?
Mai no podrà afirmar que els universitaris no hem volgut dialogar. Tant li costa dedicar un parell d’hores a escoltar els seus col.legues universitaris?

Un ministre esperançador, que anunciava canvis importants. Un ministre filòsof, amant de la discussió raonada, d’esgotar els arguments, de cercar la veritat. Un ministre que va fer la seva tesi doctoral sobre Hegel, pensador que planteja que la realitat està plena de contradiccions i cal una lògica dialèctica entre els contraris i una superació per arribar a noves síntesis, que defensa la llibertat de la raó. Un ministre que ha publicat discursos sobre la necessitat d’atendre “l’altre”, sobre les diferències, sobre el valor de la paraula.

Paraules, paraules… ¿Sols paraules?

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: